Resultats de la cerca

En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…

Situació i presentació S'estén entre els municipis d’Aiguamúrcia N, el Pla de Santa Maria NW, Alió SW, Bràfim, Montferri i Rodonyà S, tots dins l’Alt Camp, i el Montmell E, ja dins el Baix Penedès És al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de N a S pel Gaià, i accidentat a la part de l’esquerra del riu pels contraforts del Montmell 524 m Comprèn la vila de Vila-rodona, cap de municipi, part de la caseria de Vilardida compartida amb Montferri, els petits llogarets de la Serra, Mas d’en Bosc, Mas de l’Alzinet i un bon nombre de masos, la major…

Situació i presentació El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana alluvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme Hi aflueixen algunes minses torrenteres L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació El municipi comprèn el poble de Garrigàs cap de…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme, l’absis de la qual, d’estructura força singular, és gairebé de la mateixa amplada que la nau F Baltà L’església parroquial de Sant Cugat d’Albons es troba al bell mig d’aquest poble, a la plaça Major Mapa 296M781 Situació 31TEG072615 Per Albons passa la carretera local que des de Bellcaire d’Empordà enllaça, a l’indret de la Creu d’Albons, amb la comarcal de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres Cal demanar la clau de l’església a la rectoria del mateix poble Història El lloc d’Albons és documentat l’…

L’estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…

Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…

Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…

Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…

Gil Morlanes va néixer a Daroca Aragó cap a mitjan segle XV Fruit del seu primer matrimoni, va tenir un fill homònim que també es va dedicar a l’àmbit artístic, per això, per tal de diferenciar-los, es tendeix a complementar els seus noms amb els apellatius el Vell o el Jove La primera notícia documentada de Gil Morlanes el Vell és del 1474, quan apareix com a testimoni en el testament de l’escultor Hans Piet Dansó, també conegut com Hans de Suàbia, que portava a terme el retaule major de La Seo de Saragossa i del qual Morlanes era el mosso En la trajectòria artística de Morlanes hi ha força…

Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema d’…