Resultats de la cerca

Durant la infància i la pubertat, l’alimentació ha de complir uns requisits molt particulars D’una banda, fins aproximadament als 2 anys d’edat, el sistema digestiu i, en general, el conjunt del metabolisme del nen no són prou madurs per a digerir, assimilar i metabolitzar de manera adequada tots els nutrients així, doncs, a excepció de la llet materna o, si és el cas, de les llets de fórmules adaptades, la resta dels aliments han d’ésser incorporats de manera lenta i progressiva D’altra banda, en aquestes èpoques de la vida l’organisme es troba en ple procés de creixement i, a més, l’…

Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana La closca de l’ou destinada a protegir l’embrió de gallina no és comestible La clara , transparent i gelatinosa, és rica en proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B 2 i electròlits El rovell , de coloració groguenca, també és ric en proteïnes d’alt valor biològic, però conté a més vitamines A i E, complex vitamínic B, alguns minerals, especialment ferro i fòsfor, i lípids La principal…

Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…

Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta hipòtesi no…

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…

La carn pot estar contaminada fins i tot si és fresca i es troba en bon estat, per la qual cosa és aconsellable de coure-la abans de consumir-la Per tal d’aprofitar millor els nutrients continguts en la carn és convenient que, segons els talls o trossos de què es tracti s’utilitzin diversos mètodes de cocció Com a norma general, és preferible recórrer als mètodes de preparació més ràpids i senzills, com la planxa i el forn, per als talls o els trossos més tendres que es caracteritzen per la fàcil digestió, i reservar els més elaborats, com els guisats i els estofats, per als més durs o…

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…

El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en…

Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…

El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes…