Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Els odonats: libèl·lules i espiadimonis
Característiques de grup Els odonats o libèllules figuren entre els grups d’insectes ben coneguts de tothom, ja que, a més de la grandària i els colors del cos, la seva manera de volar crida l’atenció de qualsevol observador D’altra banda, els bonsobservadors coneixen també el seu desenvolupament, típicament hemimetàbol, gràcies a les característiques de les seves nimfes, que són formes aquàtiques i molt típiques pels seus hàbits depredadors aquestes, i també els imagos, figuren entre els principals insectes predadors dels ambients aquàtics Juntament amb els efemeròpters, els odonats…
Els mol·luscs
Els molluscs són animals de cos tou i musculós, sovint protegit per una conquilla calcària Es tracta d’un gran llinatge separat molt aviat de la resta de metazous, el qual ha experimentat una diferenciació intensa quant a morfologia, fisiologia i ecologia, donant lloc a una enorme diversitat En aquesta fotografia veiem un exemplar d’ Atlanta peroni un cargol caçador que forma part del plàncton marí L’adaptació al medi pelàgic ha comportat l’alleugiment de la conquilla, l’expansió del peu per a formar una aleta, i un increment notable en els òrgans sensorials Claude Carré L’embrancament dels…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
El comtat d’Urgell
Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…
Vila de Puigcerdà
Art romànic
Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…
El moble
Art gòtic
Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors havien romàs…
L’eclosió italianitzant en la il·lustració de manuscrits
Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…