Resultats de la cerca

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…

L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…

El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…

Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…

En la morfologia general del senglar, destaquen determinats caràcters considerats com a primitius, en els quals hom pensa que resideix en gran part la clau de la seva capacitat d’expansió, en relació amb una estratègia ecològica fonamentada en la poca especialització Variació mensual dels diferents tipus d’aliment del porc senglar d’acord amb la disponibilitat d’aliment, segons dades fonamentades en anàlisis del contingut estomacal El verd indica anys rics i el blau anys pobres 1 Glans i fages, 2 patates, 3 cereals, 4 vegetació subterrània, 5 vegetació aèria, 6 animals Josep Manuel Melo, a…

Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…

Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…

Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…

Característiques del grup Els dípters, mosques i mosquits en general, són insectes holometàbols molt característics per la seva morfologia i molt importants pel seu nombre i el seu interès econòmic Presenten una gran diversitat de grandàries i formes, amb espècies que tot just arriben al millímetre i d’altres que poden assolir diversos centímetres de llargada o envergadura, com les típules o els tàvecs Els adults dits també imagos tenen normalment dues ales membranoses situades al mesotòrax, que és el segment més desenvolupat del tòrax El segon parell d’ales propi dels altres insectes, les…