Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
Santa Maria de l’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Situació Interior de la nau, amb la seva característica capçalera al fons, composta per dues absidioles bessones ECSA - A Roura Aspecte massís de la capçalera d’aquesta església, que havia estat seu d’un antic priorat augustinià ECSA - A Roura L’antiga església prioral de Santa Maria és avui la parròquia del poble d’Espirà de l’Aglí, situat a la riba dreta de l’Aglí, en un lloc en què aquest descriu un ampli meandre L’església es troba a l’extrem nord de la població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 44,4” N - Long 2° 50’ 13,8” E Espirà de l’Aglí és al peu de la carretera D-117, que va de…
Estructura, components i formació de la Galàxia
Consideracions generals Característiques de la Galàxia A partir de fonts diverses El Sol, l’estrella al voltant de la qual la Terra gira cada any i que ens permet la vida, forma part d’una aglomeració d’uns centenars de milers de milions d’estrelles que s’anomena la Galàxia De fet, totes les estrelles que es veuen a ull nu i la major part de les que s’observen amb telescopis o radiotelescopis des de la Terra pertanyen a aquest conjunt d’estrelles Però la Galàxia no és pas l’única, l’Univers és ple d’aquesta mena d’agrupacions d’estrelles, planetes, gas, pols i matèria fosca Els constituents…
La vida als rius i als llacs de les boscanes decídues
Les aigües continentals al domini de les boscanes Els ecosistemes d’aigües continentals no existeixen aïllats de l’entorn Encara que no hi hagi una correspondència exacta entre els trets que caracteritzarien una regió limnològica i la vegetació decídua, l’ecologia de llacs i rius del bioma de les boscanes decídues està íntimament lligada a les característiques generals d’aquest Per això, alguns dels trets característics que es descriuen aquí serien igualment aplicables a altres biomes de clima temperat, encara que hi predomini una vegetació d’aciculifolis de fulla perenne com a la taigà vegeu…
Santa Fe dels Solers (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn F Tur L’església de Santa Fe és situada en un paratge actualment desert de l’Albera, a la vall del riu Anyet i no gaire lluny del seu marge esquerre, als darrers repeus occidentals del massís del Castellar A la seva proximitat hi ha només el mas Solers, deshabitat Mapa 220M781 Situació 31TDG970962 Amb l’ampliació de l’ocupació territorial del campament d’instrucció militar de Sant Climent Sescebes CIR 9, l’església de Santa Fe i la rodalia dels Solers restaren integrats dins la zona militaritzada Actualment no es pot visitar —ni…
Santa Maria de Vilajoan (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, on són visibles les dues capçaleres corresponents a les dues esglésies a mà dreta, corresponent a la de tramuntana, l’absis semicircular a mà esquerra, corresponent a migjorn, l’absis poligonal F Tur L’església de Santa Maria de Vilajoan és situada a l’extrem de tramuntana del nucli del poblet de Vilajoan, vora la riba esquerra del Fluvià, a l’espai batejat recentment amb el nom de plaça de Catalunya Mapa 296M781 Situació 31TDG947683 Hom pot arribar-hi per la carretera N-II, des de la qual, després de passar la vila de Bàscara i el Fluvià…
Castell de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’antic castell de Viver devia ésser situat on s’aixeca l’anomenat Castellot i en les roques que hi ha a la punta del serrat, que s’acaba amb aquesta penya En aquest serrat podem trobar restes de construccions de pedra i de fusta, bàsicament defensives, però potser també, algunes, d’habitació, i una necròpoli de sepultures excavades a la roca és probable que hi hagués, així mateix, un edifici religiós Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 01,8 —y 44,4 31 TDG 018444 La roca del Castellot A la…
El Mestre de la Conquesta de Mallorca i el seu cercle
Art gòtic
Cavaller brandant una espasa, detall de les pintures murals d’una casa actual Biblioteca Balmesiana del carrer de Duran i Bas de Barcelona Fototecacom – MSaura Amb el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca es coneix el pintor anònim que al final del segle XIII decorà amb aquesta temàtica una sala de l’edifici del carrer de Montcada, 15, de Barcelona, l’anomenat palau o casa Aguilar, Caldes o Berenguer d’Aguilar L’estil d’aquest pintor anònim es retroba als murals que amb la mateixa temàtica ornaven la sala d’audiències romànica de la planta noble del Palau Reial Major Es relaciona també…
Tumor maligne d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenat tumor maligne o càncer d’intestí gros el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que componen aquest òrgan —inclòs el recte, l’última porció—, les quals es reprodueixen desordenadament i de manera accelerada i tendeixen a formar una massa o tumor Aquests tumors, la incidència dels quals és especialment elevada entre 50 anys d’edat i 70, solen ésser asimptomàtics durant les primeres fases de desenvolupament, fins que no atenyen uns quants millímetres de diàmetre o de gruix més endavant es manifesten amb períodes de…
Els processos d’emmurallament
Art gòtic
Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…
Relació del sector català de la Conca de l’Ebre amb els sediments pirinencs
La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…