Resultats de la cerca

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…

Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les…

Planas, Junoy, Barné i Companyia Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona El seu pare installà una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch A Girona, en canvi…

Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…

La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…

El 22 de juliol de l’any 1554, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Jeroni Benet Franc Segle XVI, ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Dalmau de Copons, senyor del Bullidor diputat reial Joan Reard no jurà el càrrec oïdor eclesiàstic Francesc Vila, canonge de Vic diputat reial Antic Senespleda, donzell de Barcelona diputat reial Jeroni Roca, de Girona no jurà el càrrec La documentació de l’època no aporta cap dada sobre la biografia del diputat eclesiàstic, Francesc Jeroni Benet Franc Joan Reard, extret per al càrrec de…

El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum…