Resultats de la cerca

Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura que indicava…

Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

El municipi de Sant Martí de Provençals, que incloïa barris actuals com el Poble Nou, la Sagrera, el Clot i el Camp de l’Arpa, va ser qualificat al final del segle XIX com l’obrador de Barcelona Guía y plano de San Martín de Provensals , 1888, i recentment com a pulmó industrial de la capital catalana, en els temps actuals Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona 1847-1992 El terme reuní durant la segona meitat del segle XIX la principal concentració de fabricants d’estampats i d’acabaments de Catalunya No seria correcte parlar del ram de l’…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…

La constitució El Banc de Lleida es constituí a Barcelona el 7 de desembre de 1881 El seu objectiu era “ realizar una importante combinación de operaciones mercantiles, fomentar la agricultura, emprender aquellas obras públicas y de particulares que sean de notable utilidad para la ciudad y provincia de Lérida ” de l’escriptura de constitució És un banc ambiciós, ja que es constitueix amb un capital de 25 milions de pessetes i preveu augmentar-lo fins a 40 milions en un futur immediat El desemborsament inicial és el mínim exigit per la llei el 5% del nominal, en fer la subscripció El domicili…

L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…

Una vista de conjunt de l’església, des del costat sud-oriental Tal com hom pot apreciar, es tracta d’un edifici que ha vist força reformada la seva estructura original F Tur L’església de Sant Medir de Romanyà pertany a un poblat de masies escampades per terres properes a la riba esquerra del riu Fluvià, que és el límit meridional del terme municipal de Pontós Mapa 258M781 Situació 31TDG915697 A la carretera N-II s’agafa una pista de terra que és senyalitzada En direcció a Figueres i a la frontera es troba cosa d’1 km després d’haver passat la vila de Bàscara i el pont sobre el Fluvià Aquest…

Situació Una vista del conjunt del castell, el qual corona el cim d’un turó Un xic més avall hom pot veure l’església de Sant Vicenç, un dels pocs exemplars romànics de planta circular que es conserven a Catalunya J Pagans-TAVISA El castell de Lluçà, molt arruïnat, s’aixeca damunt un puig de 896 m d’altitud, des d’on es domina una impressionant panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,7 —y 56,4 31 TGD 207564 Per arribar-hi hom pot situar-se a Prats de Lluçanès i d’allí anar directament a Lluçà Passada l’església parroquial de Santa Maria, al costat…