Resultats de la cerca

Esparganiàcies 1 Espargani Sparganium erectum a aspecte general amb les flors unisexuals reunides en inflorescències glomerulars compactes, les masculines a la part superior i les femenines, més grosses, a la inferior x 0,5 b inflorescència masculina Ix 3,3, b’ flor masculina amb quatre estams envoltats per unes esquames petites x6,6 c infrutescència x 1,1, c’ flor femenina envoltada per sis bràctees i amb la presència d’un estil simple i persistent que forma un bec prominent x4,4, c " el fruit és una drupa amb l’exocarp sec i esponjós x 4,4 Eugeni Sierra Els esparganis són plantes d’…

Nimfeàcies Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent x 0,5 Eugeni Sierra Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es disposen en…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…

Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…

Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…

Consideracions generals sobre els eucariotes Comparat amb el grup dels procariotes els organismes més antics, els eucariotes són d’aparició més recent Els eucariotes són, des d’abans del començament del Paleozoic, el grup de sers vius que domina la biosfera La seva organització cellular més complexa, amb nucli i orgànuls cellulars, i la possibilitat de tenir, almenys durant una part de llur cicle vital, cèllules diploides és a dir, amb nucli que conté dos jocs complets de cromosomes, i això vol dir, la informació genètica pràcticament duplicada, els ha portat a obtenir un notable èxit…

Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint acaules i amb…