Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Castell de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin i, havent mort,…
Castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt del castell, del qual la part romànica que ha pervingut és constituïda per l’església de Sant Sebastià, antigament anomenada Sant Esteve, notable edifici de planta circular J Pagans-TAVISA Les ruïnes del castell, juntament amb l’església de Sant Sebastià, coronen un serral, anomenat Turó del Castell, que es dreça a la riba esquerra del Llobregat i sota el qual, vers el sud-est i no gaire lluny, s’arrauleix el poble de Sallent Long 1°54’40” Lat 41°48’52” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga per emprendre, poc abans d’arribar al Parador…
Castell de Rocafort de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta fortalesa, situada al cim d’un penyal al capdamunt de la població, amb un gran casal adossat a la roca per la banda meridional ECSA-X Solé Les restes del castell de Rocafort són situades al cim d’una roca a la part alta de la població de Rocafort de Vallbona, al final del carrer de l’Església El poble s’alça damunt del riberal del Riu Corb, a la riba esquerra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG413022 Si des de la carretera que va de Tàrrega a Montblanc agafem la carretera de Sant Martí de Maldà, trobarem a l’esquerra el trencall que porta a Rocafort de Vallbona JBM…
Castell de Somont (Anserall)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de l'emplaçament del castell de Somont Les ruïnes es troben entre la cisterna i les edificacions actuals ECSA - A Villaró El castell és a la riba dreta del Segre, en un turó a uns 300 m sobre el riu Mapa 35-10216 Situació 31TCG755929 Per arribar-hi cal prendre en el quilòmetre 133 de la carretera C-1313 de la Seu a Puigcerdà una pista forestal que puja, en 2 km, a la casa anomenada Torre del Morales, que és l’antic emplaçament del castell de Somont Les restes del castell són damunt la roca que hi ha darrere mateix de la casa Història El lloc de Somont, conegut des…
Castell de Montferrer (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell L’ardiaca Guillem…
Casa forta dels Balbs (la Vall d’en Bas)
Art romànic
La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior Segons F Caula Francesc Caula Los Balbs , Recull d’articles i treballs, vol III, Sant Joan les Fonts 1984 1956, pàgs 171-177 Vegeu també Joan Pagès Els senyorius…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…
Castell d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Les escasses restes d’aquest castell, un parell o tres de filades de mur, es drecen sobre el penyal que corona la població, al centre la fotografia ECSA - J Pahissa Les restes del castell són situades sobre una penya que hi ha per sobre del poble d’Abella de la Conca És situat al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG424699 Si seguim per l’interior del poble d’Abella, poc abans d’arribar a l’església, cal girar a la dreta i enfilar-se pel vessant de la muntanya en direcció a la…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Les segones generacions del gòtic internacional. La fi del llibre il·luminat
Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i l’arribada de grans llibres forans,…