Resultats de la cerca

La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta…

Sala de l’ala de llevant, amb arcs de diafragma, segurament la primera que es va construir BC – RMarco Introducció Al principi del segle XV i abans de la fundació de l’hospital de la Santa Creu, la ciutat de Barcelona disposava de diversos hospitals per a l’assistència de malalts i pobres el del canonge Pere Desvilar o de la Ciutat, el de Bernat Marcús, el del canonge Colom, el de Sant Macià o de Pere Vilar, el de Santa Margarida o dels Masells i el de Santa Eulàlia del Camp Amb tot, l’atenció benèfica era molt precària, de manera que l’1 de febrer de 1401 el Consell de Cent rebé el projecte…

Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…

Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de…

L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…

Sala renovada de protohistòria al Museu d'Història de Catalunya, on destaquen materials procedents del jaciment d'Aldovesta © Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura Tot i que el 2012 va ser un any de poca activitat en l'àmbit museístic, sotmès als impactes de la crisi econòmica, cal esmentar la materialització de diversos projectes de creació o remodelació de museus i espais expositius que van veure la llum A Barcelona, el Museu d'Història de Catalunya va renovar una part de l'exposició estable, incorporant modificacions a les sales dedicades a la prehistòria i protohistòria, tot fent un…

Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia  1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…