Resultats de la cerca

Assemblea catalanista de Manresa, “La Ilustració Catalana”, Barcelona, 1892 BC / RM El text discutit, esmenat i aprovat a l’Assemblea de Manresa, constitueix una fita rellevant en la construcció del catalanisme polític, tant pel seu contingut teòric com pel que representà de mobilització efectiva d’una força emergent que pretenia consolidar-se Al darrere de la lletra i l’esperit de les Bases de Manresa , s’hi pot copsar la intenció dels promotors de posar-se en primera fila de la línia de sortida del catalanisme naixent que, desmarcant-se de les opcions federalistes o carlistes, els atorgués…

Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…

La geografia El territori comprèn terres baixes constituïdes per planes, conques i depressions dilatades que convergeixen en llur majoria en el Lough Neagh i són separades per massissos muntanyosos Habiten el territori aproximadament un 58% de protestants i un 42% de catòlics Els primers són majoritaris a Belfast i als districtes orientals del país, on es concentra la producció industrial, mentre que els catòlics habiten els comtats rurals de l’oest i certs barris de Belfast L’agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la població activa 1996 Produeix…

Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…

A la tundra, i molt especialment a la tundra típica que es fa en els territoris compresos entre les isotermes de juliol 4-5°C i 8-11°C, hi senyoregen les molses fan una coberta contínua, una flonja catifa que només interromp el curs indecís de les aigües de fosa Més al nord, a l’anomenada tundra septentrional, també les molses fan bandes torboses que encerclen claps nus, erms que resulten d’una particular dinàmica de congelació i desglaç del sòl Hom ha descrit la tundra com una taigà sense arbres De fet, una i altra comparteixen trets climàtics i un nucli d’animals i plantes comuns Però…

El mapa mostra el volum dels efectius militars de cada Estat tot indicant també els que tenen vigent el servei militar obligatori Aquesta prestació respon a tres tipus fonamentals de reclutament l’universal, que recluta tots els ciutadans o tots els homes el parcial, que obliga únicament un grup humà, generalment ètnic, i el selectiu, que crida els ciutadans al servei militar per sorteig o segons una tria de criteris prefixats Tots els exèrcits obligatoris disposen d’un conjunt de forces professionals o voluntàries, que solen integrar les unitats d’elit La resta dels exèrcits són…

La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament sofisticades…

L’astronomia, com les matemàtiques o la física, començà a assolir una estructura de ciència moderna al final del segle XVII Al mateix temps, l’àrea de coneixement al seu abast va anar quedant molt més ben delimitada del que ho havia estat a la centúria anterior El terme astronomia s’utilitzà molt esporàdicament al llarg dels segles XVI i XVII i, de fet, el saber astronòmic d’aquella època presenta dos vessants clarament diferenciats D’una banda, hi havia el corpus teòric de coneixements, que explicava els fenòmens referents als astres i a l’univers en general Aquest vessant es relacionava…

Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds econòmiques i…

La prehistòria ~4300-2800 aC apareix representada mitjançant les fases —comunes a tota la Mesopotàmia— d’Al-’Ubayd 4300-3500 aC, amb els jaciments de Ḥassūna i Arpačiyah, i d’Uruk 3500-3100 aC i Uruk IV i Ǧamdat Naṣr 3100-2800 aC, amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive actual Koyuncik i Ǧabal Sinjar La seva entrada en la història comença pels volts del 2371 aC, quan el país apareix regularment en les fonts gràcies a la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, la qual s’imposà en tota la Mesopotàmia i influí molt Assíria, especialment en el terreny ideològic el concepte accadi de l’imperi universal,…