Resultats de la cerca

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual…

Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…

Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà MAB Història El lloc de Toses, juntament amb els dels seus agregats de…

Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el…

Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de…

Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…

La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…

Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…

Logo de la Caixa de Terrassa La creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa 1877 Terrassa, el 1877 Terrassa, en postals del començament del segle XX L’any 1877, la vila de Terrassa tenia uns 11 000 habitants Des del 1834 era cap de partit judicial, un territori equivalent al que és avui dia la comarca del Vallès Occidental Terrassa s’ha industrialitzat Els seus empresaris han jugat fort a favor de les noves tècniques i de les noves màquines, que permeten multiplicar la producció A l’igual que Sabadell, trien l’especialització llanera, dintre del sector…