Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes del castell J Todó-tavisa Al cim d’un turó, 1 km al sud-est del veïnat de Rocabruna, hi ha diverses construccions que corresponen a les restes de l’antic castell, indret des del qual hom pot veure tota la fondalada de Rocabruna, amb l’església de Sant Feliu i també la vall de la riera de Beget Mapa 256M781 Situació 31TDG551866 Si seguim la carretera que va de Camprodon al Coll d’Ares, cal agafar la carretera de Beget que hom trobarà a mà dreta Uns 500 m més enllà de l’església de Sant Feliu de Rocabruna, en un revolt surt, a mà dreta i passant…

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…

L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més…

Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…

En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’organització del territori i les característiques de les fortificacions i fins i tot dels pobles al Camp de Tarragona hem de tenir ben present dos aspectes Un d’ells és la importància de la ciutat de Tarragona, en certa manera símbol del passat romà tanmateix, aquesta importància varià molt al llarg de l’edat mitjana, des del final del món romà fins a l’època gòtica L’altre aspecte, tan notable o més, és el fet que aquest espai, força…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…