Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Les festes en el curs de l’any
A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…
Els grups d’aliments
Per a facilitar la confecció d’un pla d’alimentació que respecti les consideracions teòriques esmentades abans, és convenient de classificar els aliments, segons llurs característiques nutritives més rellevants, en una sèrie de grups D’aquesta manera, a grans trets, en lloc de tenir en compte els innombrables aliments de manera particular, hom pot presumir que si cada dia es consumeix una determinada quantitat d’aliments que pertanyen a cada un d’aquests grups, queda garantida una aportació nutritiva completa i equilibrada La principal utilitat de basar-se en uns pocs grups d’aliments amb…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i…
Liró gris
Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una espècie gran…
De Verne a Saint-Exupéry
“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta, en…
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
Els boscos monsònics del món en règim de protecció
La protecció dels boscos monsònics s’ha fet fins ara sota la forma de figures legals de protecció diverses Així, hi ha reserves forestals, parcs nacionals i reserves de natura a la costa occidental d’Amèrica Central, a l’Índia, a Sri Lanka i al sud-est d’Àsia, incloent-hi les illes insulíndiques De fet, nombroses àrees protegides en l’àmbit geogràfic esmentat concerneixen tant el bioma monsònic com la selva plujosa Segons l’altitud, però també segons altres circumstàncies, aquests dos biomes se succeeixen en l’espai, de manera que un cert nombre de les grans àrees protegides del sud-est…
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina