Resultats de la cerca

La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…

Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…

La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…

Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…

El codi executable és aquell que la màquina pot executar directament, bé perquè és escrit en codi o llenguatge de màquina, o bé perquè la màquina incorpora com a element bàsic del sistema les eines pertinents per a traduir-lo o interpretar-lo Com que el codi executable depèn de cada màquina determinada, per tal d’aconseguir que el programari sigui transportable, els programadors solen escriure els programes en llenguatges independents de la màquina El resultat és el codi font, que només serà executable si ha estat sotmès a un procés de traducció, en alguna d’aquestes dues modalitats bàsiques…

Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…

Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…

En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè en prendre l’…

Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus primers…