Resultats de la cerca

El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…

Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…

Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…

Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…

Els homes i l’energia a la prehistòria i a l’edat antiga Mirarem de descriure, amb l’ajut d’algunes xifres, les condicions energètiques que tenien els homes en els seus orígens Pel que sembla, el nostre organisme ha de disposar diàriament de 2 000 calories cal, o més ben dit kilocalories com a mínim per a sobreviure A la prehistòria, els homes sobrevivien caçant i recollint fruits i podem suposar que, en aquestes condicions, es devien considerar afortunats si aconseguien proveir-se del mínim indispensable de calories El cos humà té un bon rendiment com a transformador d’energia efectivament,…

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

La cacera i la ramaderia extensiva Com que a les zones de deserts i subdeserts freds l’agricultura només és possible en terres de regadiu, que ocupen una àrea molt limitada, la ramaderia s’ha convertit en l’activitat econòmica fonamental La productivitat de la cria d’animals als deserts freds depèn directament del grau d’aridesa del clima La pluviositat i la disponibilitat d’aliment, que depèn d’aquella, determinen la varietat d’espècies que integren els ramats Les relacions entre ramaders i desert no han estat mai fàcils El desert dóna aliment al bestiar, però exigeix treball, coneixements i…