Resultats de la cerca

La febre , o elevació de la temperatura corporal, és un trastorn molt freqüent en la infància, ja que es tracta d’una manifestació de les malalties infeccioses que tots els nens pateixen Les característiques particulars de les malalties infeccioses més típiques de la infància —xarampió, varicella, rubèola, parotiditis, etc— ja han estat tractades en aquesta obra en el capítol dedicat a les infeccions volum 7, i per això en aquest apartat només es fa referència a les repercussions de la febre, manifestació pràcticament constant de les malalties infeccioses infantils en general Les malalties…

Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’…

L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o brots…

Les vies biliars, formades per la vesícula biliar i els conductes biliars, estan destinades a emmagatzemar la bilis fabricada pel fetge i a conduir-la, després dels àpats, cap a l’intestí prim, on és vessada i participa en el procés de digestió dels greixos En cas de litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs o concrecions sòlides en l’interior d’aquests òrgans, el pas de la bilis pot ésser alterat, amb major o menor intensitat, segons les particularitats de cada cas Així, és possible que només estigui dificultada l’arribada de bilis a l’intestí, trastorn que dóna lloc a l’anomenada…

És anomenat megacòlon un trastorn caracteritzat per un augment del diàmetre del còlon, és a dir, la porció d’intestí gros compresa entre el cec i el recte Segons les causes de l’alteració, hom diferencia bàsicament dos tipus de megacòlon el megacòlon congènit i el megacòlon adquirit El megacòlon congènit , o malaltia de Hirschsprung , present des del naixement, és degut a una anomalia en el desenvolupament fetal, en virtut de la qual la paret intestinal no té les estructures nervioses capaces de controlar-ne els moviments En aquestes circumstàncies, doncs, el sector intestinal afectat no es…

La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…

La diabetis mellitus és una malaltia crònica caracteritzada per una hiperglucèmia o nivell de glucosa en la sang superior al normal, que en alguns casos origina complicacions metabòliques agudes capaces de posar en perill la vida del pacient si no s’hi instaura un tractament adequat, mentre que moltes vegades origina complicacions nombroses i variades a llarg termini que atempten contra la qualitat de vida del malalt La diabetis mellitus  de tipus I, juvenil o insulinodependent, és la forma de la malaltia a la qual corresponen entre un 10 i un 20% dels casos Es caracteritza pel seu inici…

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…

Definició És anomenada peritonitis la inflamació del peritoneu, la membrana serosa que cobreix les parets internes de l’abdomen i els diversos òrgans abdominals Aquest trastorn, que en la immensa majoria dels casos es produeix en forma aguda, sol constituir una complicació comuna a nombroses alteracions, que originen l’arribada de gèrmens fins al peritoneu o bé l’abocament de substàncies irritants per a la membrana peritoneal La peritonitis es manifesta inicialment amb dolor abdominal, en general de caràcter intens, contracció involuntària de la musculatura de la paret anterior de l’abdomen,…

Definició La rubèola és una malaltia infecciosa força contagiosa, d’origen víric, que es presenta comunament durant la infància o l’adolescència, i que sol resultar asimptomàtica o bé manifestar-se per un lleuger catarro, síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània La malaltia és benigna en gairebé tots els casos, i remet sense seqüeles al cap de set a deu dies, a partir de l’inici dels símptomes això no obstant, quan incideix en dones embarassades, pot causar avortament espontani o malformacions fetals greus Freqüència, edat i zones geogràfiques La rubèola és una de…