Resultats de la cerca

“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…

Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…

Les darreres dècades del segle XIV assenyalen un període de renovació de l’estil italianitzant que desemboca en la implantació de l’anomenat gòtic cortès o internacional En el camp de la illustració les obres de la Catalunya del 1400 són, des d’un punt de vista global, tant esplèndides com heterogènies És innegable que en aquesta etapa es realitzen miniatures de primer ordre, vinculades a la monarquia Breviari del rei Marti o a bisbats i capítols catedralicis Missal de santa Eulàlia, Pontifical de Girona , però també és veritat que la cohesió del moment italianitzant passa per un període d…

Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art sotmès a les figures i als valors de la superfície bidimensional En aquesta conjuntura es…

La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…

El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…

Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…

El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…

L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la…