Resultats de la cerca

Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant Acuita’t, doncs…

La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de…

Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…

El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…

El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer terme, mentre…

Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…

Retrat de Francesc Sanpons, constructor de la màquina de vapor de Jacint Ramon Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII, J Agustí Jacint Ramon era un fabricant d’indianes de Barcelona, fill d’un fabricant d’indianes i pare d’un que també ho serà Coneixem, per tant, tres generacions dedicades plenament a l’estampació La primera pertany totalment al segle XVIII Sabem que el 1791 es prorrogà la vida social de la companyia Pau Ramon i Fill, que tenia tres socis El fill era precisament Jacint Ramon que, tot just començat el segle XIX, és membre de la Reial Companyia de Filats de Barcelona…