Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
L’expansió d’un corall invasor
Colònia d’ Oculina patagonica a l’estatge infralitoral rocós somer de Cabrera El creixement del diàmetre de les colònies oscilla entre 0,6 i 1 cm/any però el creixement potencial en condicions favorables i amb una competència feble pel substrat, pot assolir els 2,2 cm/any Aquest és el cas de comunitats en substrats artificials de recent construcció, com ara espigons o esculleres o ports, amb molta contaminació, o subjectes a processos intensos de sedimentació i erosió Enric Ballesteros Oculina patagonica és un hexacorall de l’ordre dels escleractinis Scleractinia que va ser introduït a la…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és més deprimida,…
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…
Els Baurier, a Masies de Roda. La introducció dels telers jacquard
Piqué i Telers Jacquard Pierre o Petrus Baurier Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Pierre o Petrus Baurier i Berchoux nasqué a Tarare, una població a prop de Lió, l’any 1820 Va venir a Catalunya com a viatjant de teixits francesos Devia veure l’oportunitat de fer diners i s’hi quedà, installant una indústria a la vora del riu Ter L’empresa es constituí per a fabricar un article de cotó que no es feia a Catalunya l’anomenat piqué blanc El piqué era una tela de cotó formada per dos teixits aplicats l’un sobre l’altre, amb molt relleu, i que era utilitzada sobretot…
Costa i Ponces. La Companyia General de l'Enllumenat per acetilè
L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest s’anés…
El doctor Andreu
Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…
Venècia sereníssima, Dacca dissortada
Golf de Venècia i golf de Bengala Venècia i Dacca, ni a terra ni a mar, les seves arrels s’enfonsen en l’aigua o en reben periòdicament la visita Gran Canal, Ganges i Brahmaputra, noms esdevinguts mítics Puntes de Burano i mussolines de Dacca, góndoles i “rickshaws” A Venècia, com als rius del golf de Bengala, mosquits i malalties, humans i fàbriques abocant-hi escombraries, excrements, plaguicides i residus I semblants també en la comuna obsessió per domesticar l’aigua, per aixecar dics davant de la mar, la mar que, altre temps, les va fer glorioses Però no pas igualment puixants A la fi de…
Del capità Achab al comandant Cousteau
El senyor Tomohisa Nagaoka fou un dels arponers japonesos que caçaven balenes a l’Antàrtida entre el 1950 i el 1960 Durant la seva carrera de 21 anys, va guanyar diversos premis per la quantitat de balenes que va matar Avui dia, però, ja no en caça més En lloc d’això, es dedica a portar gent a veure catxalots, caps d’olla i d’altres cetacis al cap Muroto, a l’illa de Shikoku, al SE de Tòquio El senyor Nagaoka és un capità Achab reconvertit A l’època daurada de la caça de la balena, al segle XIX, el capità Achab simbolitzà la persecució implacable de les balenes en la famosa novella “ Moby…
Peixos migradors
Els pescadors de tonyines i de bacallà saben que aquests peixos efectuen migracions Els lluços i les sardines també fan desplaçaments importants al llarg de la seva vida L’estratègia pesquera té en compte aquests fenòmens, tant a l’hora de dissenyar i de parar els arts almadraves, arts de deriva, etc, com a l’hora de saber en quin moment aquestes espècies estan més grasses o són més apetitoses Aquestes migracions en cerca de zones convenients d’alimentació són tanmateix sorprenents, però empallideixen al costat de l’aventura migratòria fabulosa dels peixos de riu que neixen a la mar o dels…
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el seu efecte…