Resultats de la cerca
Es mostren 3022 resultats
La gestió de l'ambient
La diagnosi i la teràpia Per a combatre una malaltia cal, en primer lloc, detectar-la i definir-ne les característiques Només així serà possible estudiar-ne el procés de curació i proposar els remeis més adequats Aquest procediment, que en el camp de la medicina consisteix en la formulació de la diagnosi que permet l’elecció de la teràpia, també es pot aplicar als problemes ambientals No va ser fins fa relativament poc, en el decurs del segle XX i, especialment, a partir dels anys seixanta, que es va prendre consciència que “alguna cosa no rutllava” en la relació entre la humanitat i la…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
Sant Cugat del Vallès
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…
El marc històric del romànic del Berguedà
Art romànic
Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…
L'escola
Què és l’escola L’escola constitueix per als infants i els joves la primera institució social externa al grup familiar amb la qual han de crear i mantenir una relació estable i duradora Es pot dir que durant molts anys la seva experiència social es concentra quasi exclusivament en l’ambient familiar i escolar No ens equivoquem, doncs, si afirmem que, fora de la família, per als infants i els joves, l’escola és la institució social més rellevant En realitat, la importància de la institució escolar depassa l’horitzó de l’estudiant En efecte, l’escola fa una de les funcions socials més…
L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI
Art gòtic
Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…
La catedral de Barcelona
Art gòtic
Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco Español de San…