Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…
Els Clots de Sant Julià (Vulpellac)
Art romànic
Situació Una sepultura vora el Mas Puig-sec J Bolòs La contrada anomenada els Clots de Sant Julià és situada en uns turons que hi ha a llevant del Mas Puig-sec A la zona propera al mas hi ha una concativat artificial i un sepulcre en part excavat a la roca i antropomorf, de datació difícil Mapa 334M781 Situació 31TEG066468 Venint de la Bisbal, hom pot anar al Mas Puig-sec o bé des de la carretera que va a Santa Susanna de Peralta, si anem cap a Palafrugell, o bé des d’un mas blanc que hi ha a mà dreta, molt poc després del trencall de Vulpellac, si anem cap a Serra de Daró, o bé des del poble…
Demografia 2009
Demografia
El boom migratori es va frenar a causa de la crisi, sobretot per la davallada de la feina en el sector de la construcció © Fototecacat Probablement la paraula més repetida durant l'any 2009 va ser "crisi" Els efectes de les dificultats del moment que es viu es van fer notar no tan sols sobre l'economia del país, sinó també sobre altres aspectes de la nostra societat, entre d'altres, la demografia I és que la dinàmica de la població d'un territori es veu condicionada, en gran part, per la conjuntura econòmica general L'exemple més clar d'aquesta afirmació és l'evolució del creixement migratori…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
El panorama artístic a Lleida
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…
La població: creixement i oscil·lacions
En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…
L’estil cortesà a Barcelona
Art gòtic
La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…
Espanya 2010
Estat
L’any 2010 no es recordarà perquè s’hagin manifestat els primers indicis de la recuperació econòmica, sinó perquè es va evidenciar, amb tota la cruesa, el veritable abast de les greus conseqüències de la crisi global en l’economia espanyola Per a l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, l’any va començar amb una exceqent oportunitat per a demostrar les capacitats del lideratge internacional del president i del Govern espanyol, amb la presidència de torn de la Unió Europea 1 de gener-30 de juny Però lluny d’això, es va perdre l’oportunitat de refer el malferit prestigi…
Els llibres il·lustrats del gòtic internacional
Les darreres dècades del segle XIV assenyalen un període de renovació de l’estil italianitzant que desemboca en la implantació de l’anomenat gòtic cortès o internacional En el camp de la illustració les obres de la Catalunya del 1400 són, des d’un punt de vista global, tant esplèndides com heterogènies És innegable que en aquesta etapa es realitzen miniatures de primer ordre, vinculades a la monarquia  Breviari del rei Marti  o a bisbats i capítols catedralicis  Missal de santa Eulàlia, Pontifical de Girona , però també és veritat que la cohesió del moment italianitzant passa per un període d…