Resultats de la cerca

Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva presència és…

Es pot observar aquest magnífic xatrac a qualsevol punt del litoral en el decurs de les seves migracions, si bé el més corrent és detectar-lo en indrets determinats, on sol reposar i on arriba a romandre durant alguns dies això succeeix en el lloc on conflueixen àmplies platges i llacunes litorals i els xatracs s’aturen per pescar Al Rosselló és considerat com a excepcional i solament se’n coneixen 4 citacions des de l’any 1955, malgrat l’existència de grans llacunes litorals A Catalunya es deixa veure esporàdicament a la badia de Roses, a la badia del Ter i al delta del Llobregat i, de forma…

A la Catalunya Nord i la resta del Principat, i al País Valencià, és un ocell regular, però no gaire abundant en migració A les illes Balears és més escassa, i es considera accidental en pas, amb observacions a Menorca, Mallorca, Formentera i Cabrera durant el maig i el setembre A l’hivern és rara a la Catalunya Nord, regular, però local i mai nombrosa a la resta del Principat, i més rara al País Valencià No es coneixen dades recents de la seva hivernada a les Balears, però antigament Munn la donava com a hivernant escassa a Mallorca, amb cites del desembre al març Les primeres esmerles…

Àrea de nidificació de la tallareta vulgar Sylvia communis als Països Catalans Maber, original dels autors A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb…

Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s’estenen…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…

El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt localitzat…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…

Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un parell de dies…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a Justícia Social  i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director 1938-39 del setmanari Meridià , que fou continuador de Mirador , i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…