Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’…

La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…

Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…

El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…

El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…

La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…

Emili de la Cuadra, el precursor Anunci a Guía Ilustrada de España y Portugal, Barcelona 1901 Emili de la Cuadra va ser el precursor de la Hispano Suïssa i de la construcció industrial d'automòbils a Catalunya Si un precursor és aquell que va al davant d’una cosa, que l’anuncia com sant Joan Baptista, és evident que Emili de la Cuadra va ser el precursor de La Hispano Suïssa i de la construcció industrial d’automòbils a Catalunya El seu cotxe no va pas ser el primer construït a casa nostra, però ell va ser el primer industrial que se’n va proposar la fabricació seriosament Abans, el 1889,…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…

La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…