Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVIII
El trànsit del segle XVII al XVIII a Catalunya va estar marcat per la presència efímera, del 1705 al 1711, de la cort de l’arxiduc Carles a Barcelona, i pel decidit suport del Principat al candidat de la Casa d’Àustria en el conflicte amb la dinastia dels Borbó pel tron d’Espanya, amb les conseqüències conegudes Foren uns anys en què Barcelona esdevingué marc d’una petita cort on l’art estigué en mans dels artistes italians i austríacs que acompanyaven el candidat A conseqüència d’aquest fet, es van introduir noves maneres artístiques, que van comportar una renovació formal i estilística del…
La catedral de Girona (segle XVI)
Art gòtic
El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus constructors perseguien una monumentalitat que s’…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
La forja
Art gòtic
L’abast i els límits de la tradició historiogràfica Canelobre arborescent o de lliri, d’autor anònim Aquest exemplar forma part d’una parella de canelobres de ferro forjat que procedeix de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Serrateix Es pot datar al segle XV Pertany al grup de canelobres arborescents d’ornamentació més rica, ja que combina la decoració de flors amb la de fulles Al cimal, diversos branquillons arquejats amb sengles flors formen una copa d’arbre De la part inferior de la tija surten tres barretes també coronades per flors, amb un tractament plàstic de tendència…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…
Joan Antigó i Honorat Borrassà
Art gòtic
La desaparició dels conjunts pictòrics i la disgregació primerenca de les obres en el circuit del comerç han estat els principals motius pels quals l’episodi gòtic de la pintura gironina és encara força desconegut La prova d’aquesta pèrdua és el fet que el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles i els compartiments del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries són els únics testimonis, en un període de temps de gairebé trenta anys, capaços d’avalar documentalment la producció d’un dels obradors més importants i de més èxit del Principat el de Joan Antigó i Honorat Borrassà L’…
La pintura mural romànica en els segles XI i XII
El segle XI El Museu Nacional d’Art de Catalunya guarda nombrosos fragments de pintures murals provinents de l’església de Sant Joan de Boi Barruera, Alta Ribagorça, que fins ara han estat presentades al públic separadament a diferents sales Una recerca detallada va permetre recentment, amb l’ajuda dels dibuixos de Joan Vallhonrat fets al principi de segle, restituir sobre els nous murs els fragments arrencats durant les diverses campanyes Es tracta potser del conjunt de pintures murals catalanes més extens dels que avui en dia es conserven –juntament amb Santa Maria de Taüll–, ja que ocupava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina