Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Sant Cebrià de Valldoreix o d’Aiguallonga (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector de ponent J M Masagué Al vessant septentrional de la serra de Collserola, al sud-oest del terme de Sant Cugat, hi ha el poble i barri residencial de Valldoreix Sant Cebrià, l’església parroquial, és situada a l’extrem de llevant de l’àrea urbanitzada Se la coneixia, antigament, per Sant Cebrià d’Aqualonga A la cara nord de l’església hi ha, adossada, una antiga masia que és la residència del rector i la seu d’un petit museu Mapa 36-16420 Situació 31TDF222902 S’arriba a l’església a través del curt carrer de l’Església que neix a la carretera de…
L’imparable ascens del marquès de Campo
Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…
La Ferreria de la Mare de Déu del Remei (1862-1881)
Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…
Crèdit mercantil (1863-1920)
L’impuls que porta en el moment de la seva fundació quedarà diluït en la crisi financera del 1866, quan els negocis immobiliaris i d’inversió en empreses ferroviàries que havia realitzat en queden fortament afectats Es parla de liquidació i Antonio López López, un dels fundadors i accionista principal, cedeix una bona part de la seva participació a canvi d’actius El banc perd momentàniament el rumb, que recuperarà amb la creació del Banc Hispano-Colonial i el retorn d’Antonio López, que converteix el Crèdit Mercantil en un banc del seu grup Després de la Febre d’Or el Crèdit procedí a una…
Els tallers Nuevo Vulcano de la societat Navegació i Indústria
1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven…
Transports 2018
Transports
Aviació Trànsit de passatgers i mercaderies A l’aeroport del Prat va augmentar el trànsit de passatgers respecte al 2017 © AeroBarcelona El dia 19 d’agost de 2018 van passar per l’aeroport Barcelona-el Prat 181206 passatgers, una xifra que constitueix el rècord de passatgers en un sol dia L’hora de màxima afluència va ser de dotze a una del migdia, amb 13321 passatgers Aquell mateix dia, l’aeroport va gestionar 1104 operacions encara lluny del rècord dels 1140 moviments d’aeronaus en un sol dia del maig del 2007 Durant tot el mes d’agost van circular per les installacions de l’aeroport…
el Camp de Túria

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina