Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Població i recursos del món
La població La població de la Terra l’any 1995 va superar els 5 600 milions de persones i segons les previsions arribarà als 6 000 milions abans de la fi del millenni Fins a tenir aquestes dimensions actuals, la humanitat ha hagut de superar greus crisis de mortalitat epidèmies, guerres, fams, etc que delmaven constantment una població ja per si mateixa poc voluminosa La xifra d’un miler de milions d’habitants s’assolí al començament del segle XIX, i, si bé va caldre gairebé un segle per a doblar aquest nombre cap al 1920, posteriorment, en poc més de 50 anys la població mundial es …
Estudis recents sobre la fauna d’amfibis
Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…
Característiques generals dels rèptils
Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de l’alta muntanya
Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació de factors com…
Els ambients marins rics en algues
El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…
Característiques generals dels amfibis
Concepte d’amfibi Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre La vida a terra ferma requereix una llarga sèrie d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions de l’esquelet per a suportar el pes del cos, com l’aparició dels membres quiridis, articulats i aptes per a la locomoció i, fins i tot, en algunes espècies, per al salt, com en la reineta comuna Hyla meridionalis de la fotografia Javier Andrada Els amfibis són els primers vertebrats que han reeixit a sortir de l’aigua, almenys parcialment En algun…
Les cortinariàcies
Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina