Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
La professió de dissenyador gràfic
Per explicar quina mena de professió és la de dissenyador gràfic, un recurs prou habitual és enumerar tot allò que produeix Llavors se citen cartells i anuncis, marques, logotips i emblemes per a entitats, prospectes i programes, lletres i llibres, cobertes de llibres i portades de revistes, diaris i revistes, senyals de carrer i senyalització de locals públics, papers de carta i targetes, envasos i etiquetes, capses i embolcalls, gràfics estadístics i organigrames, manuals d’instruccions i panells de control de màquines i, ara, a més, l’organització visual de les pantalles d’ordinador Una…
Els castells del pla i de la regió de Lleida
Art gòtic
El sector occidental de la Catalunya Nova correspon bàsicament a la regió de Lleida, integrada per aquesta mateixa ciutat i la seva zona d’influència, una gran planúria solcada pel Segre i els seus afluents Aquest territori té, al nord, les primeres elevacions prepirinenques i la vall del Llobregós a l’est, els altiplans segarrencs la vall de l’Ebre, pel sud, i la vall del Cinca per l’oest És a dir, inclou, totalment o parcialment, les actuals comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, així com les del Baix Cinca i la Llitera Sala residencial…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…
La distensió neògena al marge mediterrani
Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…
El cicle cretaci superior al domini beticobalear
Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…
Les cladoniàcies: cladònies, líquens dels rens i afins
Les cladònies constitueixen un gran grup d’espècies, principalment terrícoles, que presenten un tallus primari, normalment visible, i podecis amb apotecis o sense La que veiem aquí, Cladonia pyxidata , ens permet d’observar els podecis en forma d’embut, granulosos, i, a la base, les esquàmules del tallus primari Javier Etayo Comprenen líquens de tallus heteròmer, típicament constituït per dues parts La primera, el tallus primari, s’estén sobre el substrat, i pot ésser esquamulosa o granulosa i, a vegades, acaba desapareixent en madurar el liquen La segona, el podeci , presenta un…
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…