Resultats de la cerca

Situació Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví ECSA - A Roura Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34″ 42″ E Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre EBP Història La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell…

Situació Façana sud de l’edifici, amb la porta original i un campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Colomé Aquesta església, antiga parròquia de Paüls, és situada prop de les ruïnes del castell, al capdamunt del turó per on s’estén el poble Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent VAB Història Malgrat que el lloc i el castell de Paüls són coneguts des de l’any 1168, l’esment més antic d’aquesta església es troba en la dècima papal del 1279, any en què el capellà de Paüls pagà 40 sous Hom ha escrit…

Situació Capella del cementiri del poble de Calladrons, modificada al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església de Santa Justa és al fossar de la població de Calladrons Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952609 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història Aquesta església feia les funcions de capella del fossar, però, segons l’única referència que s’ha localitzat del seu passat medieval, és molt probable que hagués estat en origen una església castellera Consta que l’any 1091 atorgà el seu testament Bonadona, castlana del castell de…

Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura Després de la guerra fou depurat 1940, i es veié obligat a deixar l’ensenyament Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942 Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de…

El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del…

La font de l’Àngel de Tortosa al seu emplaçament original, vers el 1870 Es tracta d’una obra de gran ambició del mestre Guillem Saera, construïda entre el 1440 i el 1442 AHCTE Dins del marc general d’un règim climàtic mediterrani, amb sequeres periòdiques i pluges irregulars, és lògic que aparegui regularment una preocupació per la manca d’aigua En el decurs de la baixa edat mitjana diverses poblacions catalanes, com Barcelona, Cervera, Girona, Manresa o Tortosa, entre d’altres, van afrontar aquest problema i van iniciar la construcció de xarxes de proveïment d’aigua…

Les aportacions dels darrers trenta anys a la història de la pintura, l’escultura i l’arquitectura catalanes del període medieval donen lloc a una suma molt complexa d’inquietuds, projectes, parèntesis, dualitats i polèmiques, certeses i hipòtesis, que només de vegades s’han concretat en publicacions Es tracta d’una suma en què les matemàtiques deixen de ser una ciència exacta Les trobades i les discordances obliguen sovint a prendre partit, a valorar el substancial o a donar suport a una determinada idea en perjudici d’una altra Tanmateix, el criteri que voldríem aplicar aquí apunta, més que…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…

Situació Església de l’abandonat poble d’Orrit, un edifici remarcable dins el romànic del segle XI, amb l’absis i altres paraments que demostren la plenitud de l’arquitectura llombarda ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell Mapa 32-11251 Situació 31TCG136809 Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit JAA Història Les dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes…