Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
La vida en rius i estanys a les mediterrànies
Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…
Els braquiòpodes fòssils
Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
La vida als rius i als llacs de les boscanes decídues
Les aigües continentals al domini de les boscanes Els ecosistemes d’aigües continentals no existeixen aïllats de l’entorn Encara que no hi hagi una correspondència exacta entre els trets que caracteritzarien una regió limnològica i la vegetació decídua, l’ecologia de llacs i rius del bioma de les boscanes decídues està íntimament lligada a les característiques generals d’aquest Per això, alguns dels trets característics que es descriuen aquí serien igualment aplicables a altres biomes de clima temperat, encara que hi predomini una vegetació d’aciculifolis de fulla perenne com a la taigà vegeu…
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina