Resultats de la cerca

Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…

L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…

D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…

Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…

Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per…

Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…

Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…

A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…