Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
La gestió de l'ambient
La diagnosi i la teràpia Per a combatre una malaltia cal, en primer lloc, detectar-la i definir-ne les característiques Només així serà possible estudiar-ne el procés de curació i proposar els remeis més adequats Aquest procediment, que en el camp de la medicina consisteix en la formulació de la diagnosi que permet l’elecció de la teràpia, també es pot aplicar als problemes ambientals No va ser fins fa relativament poc, en el decurs del segle XX i, especialment, a partir dels anys seixanta, que es va prendre consciència que “alguna cosa no rutllava” en la relació entre la humanitat i la…
Els peracàrides
Els peracàrides constitueixen un grup de crustacis molt diversificat i abundant Només cal dir que, dins d’ells, els amfípodes i els isòpodes junts reuneixen més del 25 % de totes les espècies de crustacis que es coneixen actualment Són de petites dimensions i porten el tegument poc calcificat Tots tenen cefalotòrax, el qual inclou, almenys, el primer metàmer del perèion La closca és molt desenvolupada en els grups primitius, mentre que en els més evolucionats fins i tot arriba a desaparèixer, com és el cas dels isòpodes i els amfípodes Parallelament a aquesta reducció de la closca, hi ha…
Banca i mercat de capitals, 1866-1914
La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
Els productors primaris: el fitoplàncton
Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les selves temperades
L’empremta desigual de les velles i les noves colonitzacions Els problemes ambientals que afecten les selves temperades són molt similars en tot el domini del bioma, bé que els diferents estadis de desenvolupament impliquen una variació radical de l’escala temporal En conjunt, la contaminació és baixa, a excepció d’algunes regions de la Xina, el Japó i els Estats Units A causa de la gran uniformitat de les condicions en els diferents àmbits del bioma, algunes espècies clau, com la canya de sucre, l’arròs, les ovelles i els pins, s’han establert arreu, ocupant antigues àrees forestals En les…
Caixa de Terrassa (1877-1994)
Logo de la Caixa de Terrassa La creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa 1877 Terrassa, el 1877 Terrassa, en postals del començament del segle XX L’any 1877, la vila de Terrassa tenia uns 11 000 habitants Des del 1834 era cap de partit judicial, un territori equivalent al que és avui dia la comarca del Vallès Occidental Terrassa s’ha industrialitzat Els seus empresaris han jugat fort a favor de les noves tècniques i de les noves màquines, que permeten multiplicar la producció A l’igual que Sabadell, trien l’especialització llanera, dintre del sector tèxtil, que és el que encapçala la…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Caixa de Sabadell (1859-1994)
La creació de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 1859 Sabadell, el 1859 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 000 habitants que ha consolidat un procés d’industrialització, iniciat uns anys abans El sector tèxtil n’és el motor, i especialment el subsector llaner La mecanització s’inicià amb el cotó, però tot i que encara es fila i teixeix aquesta fibra, la llana és ja dominant a la ciutat El vapor d’en Rovira, construït el 1851 Panorama fotográfico de Sabadell, 1881 Campanar de l’església de Sant Fèlix Panorama Fotográfico de Sabadell, 1881 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 00…
Sitges
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…