Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
L’escultura de fusta romànica
En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…
L’obra i la influència de Jaume Serra a Aragó
Art gòtic
En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…
L’italianisme de la segona meitat del segle XIV
Art gòtic
Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…
La desconstrucció de l’arquitectura gòtica catalana
Art gòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…
Els acantocèfals
Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
Religió 2012
Religió
Religió catòlica L'Església catòlica va continuar desenvolupant l'anomenada Nova Evangelització a fi d'atraure al catolicisme persones que, malgrat haver estat batejades, s'han allunyat de l'Església © Fototecacat / Adrien Roussel / Fototliacom L'11 d'octubre, el papa Benet XVI va inaugurar formalment l'Any de la Fe, que durarà fins el 24 de novembre de 2013 L'Església catòlica va plantejar aquest esdeveniment com un temps per a enfortir la fe i anunciar-la, reformar l'amistat amb Déu i renovar l'impuls missioner de l'Església Precisament, l'Església, conscient de la forta secularització dels…
La fauna i el poblament animal a les mediterrànies
Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina