Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Sant Romà de Massivert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…
Jaume Codina i Vilà
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…
Miquel Barceló i Perelló
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…
Josep Sebastià Pons
Historiografia catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i prosista rossellonès.
Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…
Bulgària 2015
Estat
La gran dependència energètica de Bulgària respecte al gas rus ha portat el Govern búlgar a la recerca de fonts alternatives de subministrament energètic En aquest sentit, aquest 2015 va signar un acord amb Grècia per a la construcció d'un nou gasoducte que unirà les xarxes gasístiques entre Bulgària i Grècia el 2018, la qual cosa significarà una diversificació en l'accés a fonts de gas natural Igualment, el gasoducte permetrà a Bulgària rebre gas enviat des de l'Azerbaidjan a través de Turquia La inestabilitat política que va viure el país el 2014, amb contínues protestes al carrer i que va…
Nigèria 2015
Estat
Nigèria té un important mercat de consum intern, fet que va fer disminuir els efectes de la baixada del preu del petroli, el principal producte d’exportació En les cinquenes eleccions celebrades des que els militars van deixar el poder, el 1999, el candidat del Congrés de tots els Progressistes APC, Muhammadu Buhari, va obtenir la victòria amb el 54% dels vots Buhari va derrotar Goodluck Jonathan, del Partit Democràtic del Poble PDP, aspirant a la reelecció, que es va quedar amb el 45% dels vots En l'anterior consulta, del 2010, Jonathan havia guanyat Buhari En les legislatives, l'APC va…
Cambodja 2010
Estat
L’any 2010 va ser testimoni de la primera sentència del tribunal encarregat de jutjar els crims que havien comès els khmers rojos entre el 1975 i el 1979, la qual va declarar culpable d’innombrables crims i va condemnar a 40 anys de presó l’antic director del centre d’interrogació i tortures de Toul Sleng, Kaing Guek Eav, conegut com el Duc Les desavinences entre alguns dels membres del tribunal i les dificultats econòmiques d’aquest van marcar el judici No en va, al juliol el Japó va fer una donació de més de 2 milions i mig de dòlars per garantir la seva continuïtat, consolidant-se així…
Romania 2009
Estat
L’impacte de la crisi econòmica a Romania va fer que l’FMI acordés, al mes de març, aprovar un paquet de rescat de 20000 milions d’euros El sotrac de l’economia romanesa ha estat considerable malgrat tenir una menor dependència de les exportacions que Bulgària i un dèficit corrent del 14% del PIB, el seu sistema bancari és més vulnerable que el del seu veí, i la devaluació del leu també va ser més contundent que la d’altres monedes europees A l’octubre, el Partit Socialdemòcrata PSD va abandonar la coalició governamental i va deixar en minoria el Govern encapçalat per Emil Boc, a causa de les…