Resultats de la cerca

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…

Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…

La Revolució Industrial va donar al cotó un paper de protagonista en els canvis que imposava, conjuntament amb el carbó i el ferro Són, segurament, les tres primeres matèries fonamentals el carbó com a font d’energia, el ferro com a component de les màquines i el cotó com a producte manufacturat per excellència La Gran Bretanya perdé al final del segle XIX la seva gran colònia americana —els Estats Units— que era la primera potència mundial productora de cotó, però durant el segle XIX bastí un imperi colonial immens, dins del qual protegirà la producció de la planta l’Índia, les illes del…

El segle XVIII presenta unes quantes mostres d’un gènere que s’ha convingut a anomenar “apologies” en defensa de la llengua catalana Acceptant una certa flexibilitat en la definició d’aquesta mena de papers, se’n pot fer una llista considerable tant a Catalunya com al País Valencià Les apologies escrites a Catalunya tenen les seves arrels en textos del segle anterior —especialment en el Sermó d’Onofre Manescal i en l’Ateneo de Josep Romaguera— i s’estenen fins al segle XIX —Josep Pau Ballot i fins Joaquim Rubió i Ors— En totes, s’hi descobreix un to reivindicatiu d’enfrontament amb opinions…

Fragment del Memorial de Greuges , 1760 AF/AHC-JC-RF Amb motiu de la celebració de les corts generals de l’any 1760, els diputats que acudiren a Madrid en representació de les ciutats de Barcelona, València, Saragossa i Palma de Mallorca feren arribar a Carles III un escrit o representació, conegut posteriorment com el Memorial de Greuges del 1760, en el qual es feien ressò dels problemes que la implantació del règim borbònic havia ocasionat als seus respectius territoris Els redactors de l’escrit, que no dubten a qualificar-se com a respresentants de “todos los naturales de los quatro Reynos…

La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de…

L’organització El comitè d’empresa Amb l’inici de la guerra civil el 18 de juliol de 1936, el llibre d’actes del Consell d’Administració de la Caixa de Barcelona queda en blanc En canvi, el de la Comissió Directiva recollirà les actes del Comitè d’Empresa, el qual celebrà la seva la primera reunió el 4 d’agost d’aquell mateix any Tenint en compte el seu interès històric, reproduïm íntegrament el text de l’acta Acta de la Comissió Directiva, del 4 d’agost de 1936 “ El 19 de julio del corriente año de 1936 estalla en varias provincias españolas una sublevación militar contra el Régimen,…

L’1 d’abril de 1939 s’acabava oficialment la Guerra Civil espanyola, tot i que la pau real havia de tardar encara uns anys llargs El nou règim es legitimava en la seva victòria militar, desitjada per molts, temuda per altres i acceptada amb més o menys resignació per la immensa majoria, tipa de violències, de morts, de gana i d’inseguretat La guerra s’havia acabat, però deixava al darrere un saldo feixuc de destruccions materials i de vides humanes perdudes Aquest desastre havia d’influir durament damunt de la societat durant els anys següents JM Fontana, cap provincial de FET y de las JONS…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí…