Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
El marc geogràfic del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…
El mosaic de paviment medieval
El mosaic de paviment, com a tècnica, no s’ha deixat d’utilitzar mai des del món antic fins al món actual Les característiques dels paviments de l’alta Edat Mitjana, essencialment els geomètrics, dels quals n’hi ha prou exemples tant a França com a Itàlia, anunciaven ja què serien els mosaics pròpiament romànics, però sobretot demostren fins a quin punt l’herència del món antic era important durant aquells segles Amb l’aparició de les esglésies cristianes durant l’antiguitat tardana, la tècnica del mosaic com a decoració de paviments o bé de murs va trobar un nou camp d’aplicació, al marge de…
Les escoles pictòriques de Tarragona
Art gòtic
Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…
La incidència d’Itàlia i Flandes en temps d’Alfons el Magnànim
Art gòtic
Taula del naixement de la Mare de Déu, del retaule major de la Catedral Vieja, a Salamanca, realitzat en gran part per Dello Delli, pintor florentí que visqué a Barcelona i que influí en l’estil de Bernat Martorell ECSA – Ampudia Fotografía El període del segon internacional s’inicia i acaba sota el regnat d’Alfons el Magnànim, coronat el 1416 Alfons el Magnànim 1396-1458 fou un dels monarques més brillants de la seva època i va saber adequar les circumstàncies més diverses als seus interessos Primer gaudí d’una infantesa i una primera joventut privilegiades a Castella com a fill primogènit…
Sant Lleïr de Casavella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana, amb el porxo que cobreix l’actual porta d’entrada L Prat El turó de Sant Lleïr, de 1 642 m d’altitud, es troba situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata A l’inici del turó pel cantó de tramuntana, no lluny de Casavella i vora casa Clots, hi ha Sant Lleïr, dins el terme de la Coma i la Pedra, en un indret des d’on hom pot contemplar Tragines i Pasqüets, a l’altra banda del riu i sota el Port del Comte Mapa 292M781 Situació 31TCG851668 Recorreguts 3,300 km de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha, abans de…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
Cassà de la Selva
Vista aèria de Cassà de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i les Gavarres, al límit amb el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…
Mir
Joaquim Mir en una fotografia de començament de segle Barcelona, Biblioteca de Catalunya FF Pocs artistes catalans van viure una vida tan apassionant com Joaquim Mir Barcelona 1873-1940 primers anys de lluita i esforç per situar-se en el món de la pintura, al costat dels seus amics Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pitchot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana, alhora que de Joaquim Sunyer, Picasso, Casagemas i Ricard Opisso, com també Els Quatre Gats, tots ells menys pròxims anys mallorquins i tarragonins de lluita i voluntat per aconseguir un llenguatge propi, a la vegada que pactava, d’una…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…