Resultats de la cerca

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març…

La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…

L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…

És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on és apreciable la porta d’entrada, al capdavall de la nau, i el cos d’edifici erigit posteriorment J Pons Sant Serni de Terrers o de la Torre és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Capolat, a l’inici de la Vall de Lord i prop de la riera de l’Aigua de la Corba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,9 — y 62,8 31 TCG 949628 Per arribar a Sant Serni cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de…

Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…

El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues…