Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Contracte entre el mestre d’obres anglès Reinard Fonoll i l’abat i l’obrer del monestir de Santes Creus
Art gòtic
Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…
El Mapa geològic de Catalunya
El Mapa geològic de la Catalunya del segle XXI és el resultat d’integrar sis capes d’informació o geotreballs, cadascun dels quals genera una sèrie cartogràfica completa i els corresponents sistemes de bases de dades associades Els geotreballs tenen com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica referents a la totalitat del territori de Catalunya, a les escales adequades per a la planificació territorial i l’urbanisme La informació que conté el Mapa geològic de Catalunya retorna a la societat tot oferint importants beneficis per a l’economia,…
L’art del fred
Escultura d'esteatita representant un ós polar Corel - M Beedell Algunes botigues de les ciutats canadenques i nord-americanes, o fins i tot europees, ofereixen escultures fetes pels inuits Solen ser bellíssimes representacions artístiques d’animals o d’escenes de caça, més rarament de figures humanes, en posicions sovint forçades o inusuals Cadascuna reflecteix, és clar, el geni personal de l’artista afaiçonador, però totes comparteixen aquesta singular disposició dels volums i una textura indefectiblement blanquinosa, mat i porosa, o bé grisosa, compacta i lluent D’on surten aquestes…
La distribució del temps d’estudi
Educació
És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de la teva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es queda sense fer…
Vila medieval de Reus
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval ECSA - J Todó La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna Mapa 33-18472 Situació 31TCF415577 Reus és una ciutat perfectament comunicada Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7 CPO Història Els orígens El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a les darreries de la vida, i…
destalonar
Tecnologia
En una eina de tall de perfil constant (freses, mascles de roscar, eines de forma, etc), despulla que hom dóna a la cara més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada, per tal que en reafilar l’eina aquesta no perdi la forma del perfil de tall.
La forma adoptada és generalment una espiral d’Arquimedes Hom realitza aquesta operació en el torn de destalonar
Xerta
Vista aèria de Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…
Les mines
Diversitat i aprofitament de recursos minerals Catalunya no és un país especialment ric en productes minerals, tot i que sí que n’hi ha una gran diversitat Això explica que en tot el territori català hi hagi hagut al llarg del temps nombroses explotacions de minerals, la majoria d’elles a petita escala de fet, es calculen més de deu mil punts en tot el territori on s’ha desenvolupat algun tipus d’activitat extractiva Aquí, però, es parla només de les més importants i de les excepcionals per la seva singularitat i s’intenta donar una visió de conjunt del que ha significat la mineria i el…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
organologia
Música
Branca del coneixement musical que s’ocupa de l’estudi dels instruments musicals en el seu context interpretatiu, acústic i sociològic.
Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina