Resultats de la cerca

JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de…

Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

L’apostrofació S’escriu l’article apostrofat en els casos dubtosos següents Davant d’abreviatures, d’acord amb la normativa l’adapt l’adaptador, l’esq l’esquerra, l’Illtre Sr l’Illustre Senyor Però la illustr la illustració, la urb la urbanització Davant de sigles llegides com acrònims apostrofem l’article definit d’acord amb la normativa, atenent al gènere de la sigla Davant de essa líquida només apostrofem l’article definit masculí l’IEC, l’OMIC, l’START l’Strategic Armament Reduction Treaty, l’ONU, l’URSS, la IUPAC, la SFIO la Section Française de l’Internationale Ouvrière, la UEC Davant…

Detall del mur de carreus dels trofeus de Pompeu, el Pertús - la Jonquera, 71 aC GS Els trofeus pirinencs de Gneu Pompeu el Gran han estat des de sempre un dels enigmes que han despertat l'interès i la imaginació de la historiografia fins a moments ben recents Les fonts literàries llatines i gregues recordaven des del segle I aC la presència d'un monument molt important erigit l'any 71 aC pel cabdill romà per tal de commemorar les seves victòries i el seu triomf definitiu a la guerra contra Quint Sertori Així, doncs, convé fer en primer lloc una repassada a les fonts clàssiques referents a…

Joan Roca a la cuina del seu restaurant, sd Celler de Can Roca La cuina realitzada als Països Catalans ha assolit la seva maduresa conceptual i creativa entre els anys 1997 i 2007 L’avantguardisme radical s’ha consolidat i, al mateix temps, ha aparegut un moviment per salvar de l’extinció la cultura gastronòmica autòctona D’aquesta manera, combinant progrés i conservació es tanca un cercle que altres cultures gastronòmiques més avançades, com la francesa i la italiana, feia temps que havien tancat Les arrels d’aquesta maduresa les van plantar, a la dècada de 1970, intellectuals de la…

Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…

Quantes espècies habiten la biosfera 5, 10, 20, o 30 milions Hom ha descrit fins ara prop d’1,4 milions d’espècies vives, de les quals unes 750 000 són insectes, 250 000 plantes, 41 000 vertebrats, i la resta repartides entre invertebrats, fongs, algues i microorganismes Unes troballes recents a les selves plujoses tropicals, on s’estima que habiten la meitat de totes les espècies actualment presents al planeta, fan pensar que el nombre d’espècies que hi ha a la biosfera se situa entre els 5 i els 30 milions, de manera que les conegudes només en són una petita part Però la biodiversitat no es…