Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…
Les rutàcies
Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i…
Tombes del Clot dels Nens Xics (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà dreta i…
Casa forta de Peramola
Art romànic
Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació, que…
Síndrome d’hiperventilació (tetània per hiperpnea)
Patologia humana
La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que estimula el…
Prevenció d’infeccions: la higiene
La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la proliferació de fongs i de…
bòvids

Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central,…
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina