Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Ratapinyada pipistrel·la comuna
La ratapinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus és molt abundant arreu al nostre país, i presenta un caràcter antropòfil tan elevat que ha arribat a colonitzar amb força èxit els ambients urbans L’agrupació més gran que se’n coneix a les nostres terres —una població constituïda per més de 400 individus— se situa en una casa de Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat Jordi Corbera És el quiròpter europeu més petit que es coneix Té les orelles curtes i amples, amb un tragus d’extrem arrodonit La primera incisiva superior té dues puntes Les espècies d’aquest gènere són molt…
Rat-penat de musell llarg
El rat-penat de musell llarg Myotis myotis és una espècie de dimensions considerables pot atènyer una envergadura superior als 40 cm, que es distingeix pel fet de tenir el musell allargat, com indica el seu nom És un quiròpter força freqüent a les nostres latituds, que se sol refugiar a les coves, els avencs i les mines abandonades Alguns estudis recents han donat a conèixer que una part important dels recursos tròfics que utilitza els obté caçant insectes que viuen en el sòl en aquest sentit, sembla que els caràbids constitueixen una part fonamental de la seva dieta Jordi…
Ratpenat de ferradura petit
El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…
Poliquets dels canyons submarins
Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
Botxí
El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…
La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA (CELO)
La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i Pagès— L’empresa…
Serra i Balet. Balet i Vendrell
Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra venien de…
Carles Ardit. L'espionatge industrial
De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No era un qualsevol El 1819,…