Resultats de la cerca

Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…

Música clàssica Molts teatres i festivals van optar per captar més públic a través de la tecnologia, com és el cas del Festival de Lucerna © Priska Ketterer / Lucerne Festival La crisi econòmica va deixar notar les seves seqüeles en el món de la música clàssica, no de manera alarmant, però si posant en evidència la fragilitat de les finances de no poques orquestres simfòniques, auditoris i teatres d'òpera de tot el món No va ser un any de grans gires, i fins i tot les formacions i els teatres amb més prestigi van reduir els pressupostos, de manera especialment greu als Estats Units, on la…

Els braquiòpodes, d’un aspecte extern que recorda els bivalves, són animals marins difícils de veure, ja que a les nostres costes viuen als ambients críptics o a molta profunditat Els exemplars de la fotografia corresponen a l’espècie Terebratulina caput-serpentis , una espècie atlàntica, que forma una comunitat supracorallígena en ambients de coralls blancs, als fons profunds atlàntics Hervé Chaumeton / Jacana Els paleontòlegs que estudien els sediments de l’Era Paleozoica estan familiaritzats amb les closques fossilitzades d’uns animals aparentment molt semblants als molluscs bivalves, els…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels…

La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…

Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa,…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…

Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…

Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de…