Resultats de la cerca

Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima En el…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…

Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…

La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la musaranya vulgar o…

Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…

Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…

Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…

Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…