Resultats de la cerca

Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’aquest treball…

L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…

La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…

Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…

Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…

Situació Panoràmica aèria del conjunt del monestir vist des de la part sud-est ECSA - F Tellosa Capçalera del monestir, amb el seu característic campanar decorat amb motius llombards ECSA - A Roura L’antic monestir de Sant Martí del Canigó és situat en un esperó rocallós a la muntanya del Canigó, a 1 055 m d’altitud, al vessant dret de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 46” N - Long 2° 14’ 58” E Per a anar-hi, cal arribar a Vilafranca de Conflent per la carretera N-116 i, just a l’alçada d’aquesta població parteix la carretera D-116, que…

Situació i presentació La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1447,48 km 2 i està formada per 19 municipis El seu territori representa el 4,5% del de Catalunya i és una de les comarques més extenses del país Situada a la zona nord-occidental de Catalunya, li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana L’Alt Urgell té una forma allargada, pariona del Pallars Sobirà, bé que més desplaçada al S La llargada li és donada pels 46 km del Segre, que rega la vall…