Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…
La festa major
Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…
correus
Història
Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització…
, ,
La Meca, ciutat santa
Si bé no ha estat mai capital política, és el centre espiritual de l’islam Ultra haver-hi nascut el seu profeta, Mahoma, la Ka’ba, on han d’orientar-se els musulmans en pregar, determina el seu caràcter sagrat Fa 14 segles que a l’àrea considerada ḥaram , assenyalada per dues pedres i reservada exclusivament als fidels, hi tenen lloc els principals ritus del pelegrinatge que constitueix el cinquè pilar de l’islam La població 1614800 habitants l’any 2003 s’incrementa uns 2500000 pelegrins del 7 al 12 del mes de ḏū l-ḥiğğa , que és el darrer del calendari islàmic El pelegrí ha d’…
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
agricultura biodinàmica
Agronomia
Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del sòl i de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina