Resultats de la cerca
Es mostren 49654 resultats
Sant Andreu d’Òrrius
Art romànic
Situació Actual capella de Nostra Senyora del Roser, bastida sobre l’antic absis de la primitiva església pre-romànica de Sant Andreu d’Òrrius ECSA - Rambol El poble d’Órrius es troba cap a la part meridiona de la comarca, assentai dins una vall formada a la Serralada Litoral, amb diversos torrents que la travessen, i envoltat de turons com el de Séllecs 353 m o el d’Aquença 374 m Sant Andreu d’Órrius és l’església parroquial del poble, em plaçada en el centre de la vila a la plaça de l’Església Mapa 37-15393 Situació 31TDG463008 S’arriba a Òrrius anant per la carretera de Mataró a Grano Uers…
Crustacis del medi subterrani
Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Organyà
Organyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…
Castell Formós o de Balaguer
Art romànic
Situació Vista des de migdia de la fortalesa, que s’alça en un esperó a l’extrem sud-est del pla d’Almatà ECSA - F Baltà Les ruïnes d’aquest castell balaguerí són situades al nord del nucli antic, sobre un dels turons que domina la ciutat Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Hom hi pot arribar a peu per dues vies distintes Una opció és prendre el camí del viacrucis que puja des de prop del pont de Sant Miquel fins al santuari del Sant Crist, salvant l’espadat oriental L’altra, recórrer el nucli antic des de la plaça del Mercadal nucli neuràlgic de la ciutat pels carrers Avall o Major, que…
Tumor de mama
Patologia humana
Definició Són anomenades tumors de mama un grup d’alteracions caracteritzades pel desenvolupament d’una massa anòmala a l’interior d’aquest òrgan, que en alguns casos es considera benigna, pel fet que es troba constituïda per un conglomerat de cèllules que es mantenen separades dels teixits sans que l’envolten, mentre que en altres casos es considera maligna, perquè es compon de cèllules canceroses que tendeixen a infiltrar-se pels teixits adjacents i fins i tot a propagar-se per via limfàtica i sanguínia a òrgans allunyats de la mama, on formen metàstasis o tumors secundaris capaços d’…
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…
Bibliografia general referent al romànic de l’Alt Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…
Sant Joan Sescloses (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…