Resultats de la cerca

Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…

La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…

Les primeres dades sobre la vida musical a Palma són del segle XIII i estan relacionades amb la catedral El 1244 es fundaren a la seu diverses dignitats -càrrecs establerts- de caràcter musical i el 1269 el capítol catedralici organitzà els cants de l’ofici diví El 1332 es concretaren les Ordinationes pro Choro de la catedral Pel que fa a la figura del mestre de cant, tot i que és molt antiga no està documentada a la seu fins el 1472 L’activitat musical profana consta, amb caràcter àulic, en les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca promulgades el 1337 Altres testimonis de la vida musical…

Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’…

Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…

La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…

Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…

El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…

La diversitat dins dels biomes La biosfera és molt complexa Sobretot quan hom l’observa detalladament, es resisteix a amotllar-se a classificacions simples, que constin de poques categories L’escala de percepció és un factor importantíssim a l’hora de determinar les unitats homogènies que hom pot definir en el mantell viu de la Terra Així, si ens situem suficientment allunyats, en el punt de vista que tindria un observador situat en un satèllit o en un avió, les grans unitats definides com a biomes es presenten com satisfactòriament homogènies i amb unes fronteres clares entre elles Però a…