Resultats de la cerca

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…

Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques…

L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa que s’ha…

Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…

El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals a l’hora de…

Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost A Andorra…