Resultats de la cerca

Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es va continuar portant el vestit en forma de túnica tradicional del Baix Imperi Romà, amb aportacions del vestit ajustat al cos dels pobles del nord que havien envaït Roma Les formes de la indumentària eren comunes per a tots els territoris romanitzats El vestit de l’època romànica correspon als segles XI i XII El vestit llarg va ser adoptat pels homes dels estaments superiors la túnica curta era usada pels camperols i els menestrals, i el vestit femení cobria i anullava les formes del cos sota amples vestidures i mantells El segle XIII va ser una…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…

Església Planta del conjunt catedralici, a escala 1400, organitzat al voltant del claustre, amb la catedral al costat nord, l’església de Sant Miquel al costat sud-est i les dependències de la banda sud-oest, molt tranformades, ocupades pel Museu Diocesà LI Vidal La catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell és un grandiós edifici de planta basilical de tres naus, capçades a llevant per un important transsepte que depassa àmpliament l’amplada de les naus, acabat amb dues torres inacabades, on s’obren cinc absis, dels quals el central és l’unic que es projecta a l’exterior, mentre que els…

Situació L’església de Sant Julià de Ribelles Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat Mapa 219M781 Situació 31TDG665872 Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració J Melció Per…

Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…

Característiques de grup Els collèmbols són petits insectes de cos tou i de colors variats blanc, negre, vermells, verdosos i groguencs, formant dibuixos suggestius Salten d’una manera característica Viuen sempre a llocs humits, en petites escletxes dels troncs dels arbres, a sota d’objectes grans, etc No tenen metamorfosi i una característica peculiar és l’escàs nombre de segments que forma el seu abdomen, cosa que ha fet que se’ls anomenés, també, oligentomes Oligentoma o oligoentomats Oligoentomata noms que tenen aquest significat Els collèmbols tenen un indubtable valor econòmic D’una…

Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…

Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…