Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Arquitectura catalana modernista
El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…
Breu història de l'agricultura
La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…
El ferment d'una arquitectura diferent
Antoni Gaudí 1852-1926 Drac de ferro forjat 1885, finca Güell Barcelona RM Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya visqué una època de prosperitat industrial i, alhora, un desig d’integració plena en els corrents europeus En cinquanta anys 1860-1910 assolí el que d’altres nacions europees van aconseguir en un període molt més dilatat A l’època de la Restauració i, més concretament durant la preparació de l’Exposició Universal del 1888, Barcelona i d’altres ciutats catalanes assoliren una notable transformació urbana i intellectual En aquest marc, cal assenyalar la molt estreta…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d’Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d’Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…
Sarroca de Bellera

Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de gres vermellós, a més de…
Ruanda

Paisatge del llac Kivu a Gisenyi
© Istockphoto
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Uganda, a l’E per Tanzània, al S per Burundi i a l’W per la República Democràtica del Congo; la capital és Kigali.
La geografia física Situat a la regió dels Grans Llacs Africans, el país s’estén sobre un altiplà, a la dreta del llac Kivu, a una altitud mitjana de 1500 a 2000 m És molt fracturat, amb elevacions abruptes sobre la depressió de la Rift Valley assoleix la màxima altitud al Karisimbi 4500 m, al N El clima és subequatorial temperat per l’altitud 25,1°C pel gener, 26,5°C pel juliol, a Kigali Les pluges són molt abundants 996 mm anuals, distribuïdes en dos períodes setembre-desembre i febrer-maig Tot el sector occidental forma part del llac Kivu, i l’oriental, del riu Kagera, on hi ha un gran…
Organyà
Organyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…